Requisits de la norma europea per a sistemes de fixació (DIN EN 17319:2020)

Nov 14, 2025 Deixa un missatge

Requisits de la norma europea per a sistemes de fixació (DIN EN 17319:2020)

 

En quines classes de rendiment divideix la norma DIN EN 17319:2020 el sistema de fixació?

Segons la càrrega màxima per eix de disseny i el radi de corba mínim, l'estàndard divideix el sistema de subjecció en tres classes: A+, A i B. La classe A+ té una càrrega màxima per eix de disseny de 130 kN i un radi de corba mínim de 18 m, adequat per a línies de corba de petit-radi a les zones centrals urbanes. La classe A té una càrrega màxima per eix de disseny de 130 kN i un radi de corba mínim de 40 m, adequat per a línies urbanes generals. La classe B té una càrrega màxima per eix de disseny de 180 kN i un radi de corba mínim de 80 m, adequada per a línies de transport pesat-i ferrocarrils industrials. Els requisits de rendiment de les diferents classes són clarament diferents i la selecció s'ha de basar en les condicions de treball de la línia.

 

kpo-rail-fastening-system-2

 

Quins requisits té la norma per a la resistència longitudinal del sistema de subjecció?

La resistència longitudinal mitjana del sistema de fixació mecànic de la via encastada ha de ser d'almenys 7 kN i la prova s'ha de dur a terme d'acord amb la norma EN 13146-1. Per al sistema de fixació unit, la rigidesa longitudinal kL s'ha de mesurar dins del rang de desplaçament relatiu de 0 mm a Drmm, i la força longitudinal mínima també ha de ser de 7 kN. El valor predeterminat de Dr és de 7 mm, que pot ser negociat pel proveïdor i el client en casos especials. La resistència longitudinal és un indicador clau per garantir l'estabilitat longitudinal del rail, que pot evitar el desplaçament excessiu del rail durant el funcionament del tren. L'estàndard garanteix la comparabilitat del rendiment de diferents productes aclarint els mètodes i indicadors de prova.

 

Rail Fastener

 

Quins són els requisits dels paràmetres per a la prova de rigidesa vertical del sistema de subjecció?

La prova de rigidesa vertical requereix que la càrrega passi per la línia central de la xarxa del carril i el valor de la càrrega de prova varia segons la classe de fixació. Per a les classes A i A+, FSA1 i FLFA1 són 1kN, i FSAmax i FLFAmax són 32kN. Per a la classe B, FSA1 i FLFA1 són 1kN, i FSAmax i FLFAmax són 43kN. La rigidesa mesurada kSA i kLFA s'expressarà en unitats per metre de longitud (MN/m per m). La pista lastrada i el llit de la pista monolític adopten diferents paràmetres de càrrega per a les proves de rigidesa per garantir que els resultats de les proves siguin coherents amb els escenaris d'aplicació reals. Aquests requisits de paràmetre poden reflectir completament la capacitat de suport vertical del sistema de fixació.

 

skl-rail-fastening-system

 

Quins requisits de rendiment ha de complir el sistema de subjecció després de la prova de fatiga de càrrega repetida?

La prova de fatiga es realitza d'acord amb EN 13146-4 sense mesurar la força de subjecció. Després de la prova, el canvi de resistència o rigidesa longitudinal no ha de superar el 20% per garantir que l'estabilitat longitudinal no es vegi afectada. El canvi de rigidesa estàtica vertical no ha de superar el 25% per garantir un amortiment estable i un rendiment de suport. No apareixeran esquerdes visibles en cap component del sistema de fixació, i els components de segellat impermeables no s'han de danyar ni deformar. La prova simula l'entorn mecànic en funcionament real per garantir que el sistema de subjecció no falla durant l'ús a llarg termini i garanteix la seguretat de la via.

 

Quins requisits especials ha de complir el sistema de fixació en ambients corrosius?

El rendiment en ambients corrosius s'ha de determinar d'acord amb els requisits específics del projecte i s'han de dur a terme proves d'exposició ambiental severa d'acord amb la norma EN 13146-6. Després de la prova, el sistema de fixació ha de ser desmuntable i reinstal·lable amb eines manuals especificades per garantir la comoditat del manteniment. Cap component fallarà i s'ha de mantenir la força de connexió original i el rendiment de segellat. La resistència a la corrosió ha de ser una prioritat en la selecció del material i s'ha d'adoptar un tractament superficial especial si és necessari. També cal assegurar-se que el rendiment de l'aïllament elèctric no es vegi afectat per la corrosió per evitar afectar el sistema de circuits de via.