Composició química del ferrocarril d'acer
La composició química del ferrocarril d'acer consta principalment de diversos elements principals, que inclouen:
Ferro (Fe): l'element base de l'acer, que proporciona integritat estructural i resistència.
Carboni (C): l'augment del contingut de carboni millora la resistència a la tracció, la duresa i la resistència a l'abrasió, però disminueix la duresa.
Manganès (Mn): l'augment del contingut de manganès contribueix a una major resistència a la tracció i tenacitat. L'acer alt en manganès, quan s'elimina el ferro i el sofre, presenta una excel·lent resistència al desgast.
Silici (Si): combinant-se amb l'oxigen, el silici ajuda a eliminar les bombolles i augmentar la densitat de l'acer del ferrocarril. Un contingut més elevat de silici millora la resistència al desgast.
Fòsfor (P): Introdueix fragilitat en fred a l'acer del carril.
Sofre (S): existeix en forma de sulfur de ferro i provoca fragilitat en calent a l'acer del ferrocarril.
rendiment mecànic del ferrocarril d'acer
El rendiment mecànic del ferrocarril d'acer inclou diverses propietats:
Limitació de resistència (σb): la tensió màxima que pot suportar un rail abans de fallar.
Limitació de rendiment (σs): la tensió a la qual l'acer del carril comença a deformar-se plàsticament.
Limitació de fatiga (σr): esforç cíclic màxim que pot suportar un carril sense fallar.
Elongació (δ5): el percentatge d'augment de la longitud d'una mostra de rail sota càrrega de tracció abans de la fractura.
Contracció de la secció (ψ): la reducció de l'àrea de la secció transversal d'una mostra de carril després de la fractura.
Tenacitat (h): la capacitat de l'acer del carril d'absorbir energia i deformar-se plàsticament abans de la fractura.
Duresa: la resistència de l'acer del carril a la penetració o sagnat.
Aquestes propietats mecàniques són crucials per garantir la durabilitat, la seguretat i la fiabilitat dels rails d'acer del ferrocarril en diferents condicions de funcionament i càrregues.