1. Quines diferències hi ha entre els rails utilitzats en els trens de passatgers i els de mercaderies?
Els rails de passatgers prioritzen la suavitat i la resistència a la fatiga (per exemple, UIC 60 amb una resistència a la tracció de 880MPa) per manejar altes velocitats. Els rails de càrrega (per exemple, 132RE) se centren en la resistència a l'impacte i el desgast, amb un capçal més gruixut i una duresa més alta (360 HB). Els rails de passatgers utilitzen CWR per minimitzar les juntes, mentre que els rails de mercaderies poden utilitzar més juntes per facilitar la substitució a les zones d'alt-desgast. Pel que fa al material-, els rails de passatgers solen incloure més aliatges per a la duresa, mentre que els rails de càrrega utilitzen carboni més elevat per a la duresa.
2. Com s'ajusten els estàndards ferroviaris a Argentina (IRAM) a les necessitats regionals i d'ample mixt?
Els estàndards IRAM cobreixen vies de 1435 mm (estàndard) i 1676 mm (ample), amb rails com 50 kg/m i 60 kg/m. Disposen de perfils ajustables per adaptar-se als dos indicadors a les zones de transició, una necessitat a la xarxa mixta d'Argentina. Els rails de la Patagònia inclouen acer-resistent al fred, mentre que els del nord utilitzen recobriments de corrosió per a condicions humides. L'IRAM prioritza la simplicitat per a les línies rurals, utilitzant acer d'aliatge inferior-que és més fàcil de reparar a zones remotes.
3. Quin paper juguen les juntes del carril en diferents estàndards, i com estan dissenyades?
Els estàndards de la UIC afavoreixen les juntes soldades per a CWR, amb soldadura a tope-flat per minimitzar la pèrdua de resistència. AREMA permet juntes cargolats (peixetes) per a les línies de mercaderies, utilitzant 4-6 cargols per unió per a la flexibilitat. Els estàndards japonesos utilitzen juntes aïllades a les zones de senyalització, amb materials no-conductors per evitar fuites de corrent. El disseny de la junta varia segons el tipus de rail: els rails d'alta velocitat utilitzen soldadura sense costures, mentre que els rails lleugers utilitzen juntes cargolats per a una fàcil substitució.
4. Com aborden els estàndards ferroviaris a Indonèsia (SNI) els reptes de l'arxipèlag?
Els estàndards SNI inclouen rails de 42 kg/m i 50 kg/m, dissenyats per a condicions costaneres i tropicals. Disposen de recobriments resistents a la corrosió-(zinc-alumini) per resistir l'aigua salada a les regions insulars i un perfil lleuger per facilitar el transport entre illes. Els carrils per a les xarxes denses de Java prioritzen l'amortiment de vibracions, mentre que els de les zones rurals de Sumatra se centren en la durabilitat amb un manteniment mínim. SNI també exigeix la compatibilitat amb sistemes de travesses de formigó i de llast
5. Quins són els requisits de material per als carrils utilitzats en vies electrificades i no-electrificades?
Els rails electrificats poden necessitar acer conductor (baix aliatge) per posar a terra els corrents dispersos, tot i que les juntes aïllades impedeixen el flux de corrent a les zones de senyalització. Els carrils no-electrificats no tenen requisits de conductivitat, però poden utilitzar acer al carboni-per a la resistència al desgast. A les línies electrificades d'alta-velocitat (p. ex., el TGV de França), els rails han d'evitar la interferència magnètica amb els sensors del tren, utilitzant acer de baix-carboni. Els rails electrificats també requereixen superfícies més llises per reduir l'arc entre rodes i rails.